Inicio Actualidad Columna de Ramón Leyda: El valencià, la llengua de Sant Vicent

Columna de Ramón Leyda: El valencià, la llengua de Sant Vicent

302

Diuen els experts en la matèria que una llengua no enceta un procés de defunció perquè hi arriben persones forànies a un lloc determinat sinó perquè els mateixos parlants nadius la deixen de fer servir en la seua comunicació habitual. És cert que a la seua desaparició també contribueix que les administracions la prohibisquen, l’aparten dels àmbits formals o incentiven la idea entre la població que eixe idioma no servix per a res, és inútil o manca de prestigi.

Podríem estar parlant d’una pel·lícula de ciència ficció però no, fem referència a les 33 llengües europees que, en major o menor mesura, es troben en perill d’extinció, xifra que augmenta a 3.000 si sumem tots els continents. Un desastre cultural en majúscula que molta gent no està disposada a acceptar de bon grat.

En aquest context, el diumenge 26 de setembre celebrem el Dia Europeu de les Llengües amb la voluntat de conservar els idiomes com a patrimoni cultural de tots i totes i mostrar-los com el que són: la visió més genuïna que té una comunitat de vore i d’entrendre el món. Ni més ni menys.

Sant Vicent del Raspeig i el poble valencià en general, no són aliens a la realitat que viuen quotidianament les llengües minoritàries i minoritzades. Tanmateix, cada vegada més ciutadans i ciutadanes aposten per la recuperació i dignificació del valencià malgrat la intolerància supremacista, l’autoodi instal·lat en moltes capes de la societat així com, el derrotisme permanent d’alguns altres.

Per això, ja no és estrany sentir el valencià als Plenaris i activitats de l’Ajuntament, per això ja és un costum que les campanyes del comerç local també estiguen en la nostra llengua, per això, són habituals les mostres de suport al nostre idioma en nombrosos actes oficials. Hem tingut la capacitat d’assolir espais inimaginables fa només uns anys i encara resta molt de camí a recórrer.

Entre els objectius que haurem d’abastar en el pròxims anys hi ha la creació d’una Regidoria de Normalització Lingüística com ara la de Mutxamel, l’elaboració de campanyes periòdiques de conscienciació i transmissió intergeneracional de la llengua, la implantació de cursos municipals per a nousparlants, entre d’altres. Xicotetes passes que totes sumen i que són comunes en molts indrets d’Europa amb un context lingüístic semblant.

Mentre avancem, recomanem un ingredient essencial si volem que la nostra llengua mil·lenària reviscole i gose d’una salut de ferro: l’ingredient de la determinació per a usar-la: per a emprar-la de compres, amb la família, amb les amistats, pertot i sense complexos. Sí, és un ingredient difícil de trobar però que és fonamental per a consolidar una societat justa. Aquest ingredient s’aplica a tot. Qui el troba i l’afig en la vida no se’n penedeix. De bon segur!

Artículo anteriorSan Vicente del Raspeig contra la Explotación Sexual y la Trata de Mujeres, Niñas y Niños
Artículo siguienteLa agrupación de PSPV-PSOE realiza una charla-coloquio informativa